Back كينچى فوكاساكو ARZ Кинджи Фукасаку Bulgarian Kinji Fukasaku German Kinji Fukasaku English Kinji Fukasaku Spanish کینجی فوکاساکو Persian Kinji Fukasaku Finnish Kinji Fukasaku French Kinji Fukasaku Galician Kinji Fukasaku ID
  | |
| Nom original | (ja) 深作欣二 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 juliol 1930 Mito (Japó) |
| Mort | 12 gener 2003 (72 anys) Tòquio (Japó) |
| Causa de mort | càncer càncer de pròstata |
| Formació | Universitat Nihon |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Japó |
| Ocupació | director de cinema, actor, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1961 - |
| Família | |
| Cònjuge | Sanae Nakahara |
| Fills | Kenta Fukasaku |
Premis
| |
      | |
Kinji Fukasaku (深作 欣二 , Fukasaku Kinji?) (3 de juliol de 1930 – 12 de gener de 2003}} va ser un director de cinema i guionista japonès. Conegut per la seva "amplia gamma i cinema innovador",[1] Fukasaku va treballar en molts gèneres i estils diferents, però era conegut sobretot per les seves pel·lícules de yakuza, tipificades per la Sèrie Batalles sense honor i humanitat (1973–1976). Segons el Berkeley Art Museum and Pacific Film Archive, "la seva energia turbulenta i, de vegades, la seva extrema violència expressen una crítica cínica de les condicions socials i una simpatia genuïna pels que es van quedar fora de la prosperitat de la postguerra del Japó".[2] Va utilitzar una tècnica de càmera tremolosa inspirada en el cinéma vérité en moltes de les seves pel·lícules de principis dels anys setanta.[3][4]
Fukasaku va escriure i dirigir més de 60 pel·lícules entre 1961 i 2003. Algunes fonts occidentals l'han associat amb el moviment de la Nova Onada Japonesa dels anys 60 i 70, però això desmenteix el seu èxit comercial.[5][6] Les seves obres inclouen la part japonesa de la pel·lícula de guerra de Hollywood Tora! Tora! Tora! (1970), jidaigeki com ara Shogun's Samurai (1978), l'space opera Uchu kara no messeji (1978), la pel·lícula de ciència-ficció post-apocalíptica Virus (1980), la pel·lícula fantàstica Samurai Reencarnation (1981), i l'influent thriller distòpic Battle Royale (2000).
Fukasaku va guanyar el Premi de l’Acadèmia del Japó al Director de l'Any tres vegades, d'un total de nou nominacions. Va exercir com a president del Gremi de Directors del Japó des de 1996, fins a la seva mort per un càncer de pròstata el 2003. El 1997, va rebre la Medalla d'Honor Lila del govern japonès pel seu treball al cinema.[7] Les pel·lícules han inspirat directors com Quentin Tarantino,[8] William Friedkin,[9] i John Woo.[10]
- ↑ Magnier, Mark. «Looking Back at Work of Kinji Fukasaku, Beyond 'Green Slime'» (en anglès americà), 17-01-2001. Arxivat de l'original el Oct 24, 2022. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Kinji Fukasaku: Sympathy For The Underdog». Arxivat de l'original el Oct 24, 2022. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Berra, John. Directory of World Cinema: Japan. 1st. Bristol, UK: Intellect Books, 2010, p. 115. ISBN 978-1-84150-335-6.
- ↑ Jane, Ian. «Battle Royale II (Region 3)». DVD Talk, 30-01-2004. [Consulta: 23 març 2012].
- ↑ RetroRobin. «The Japanese New Wave Film Rebellion», 25-06-2017. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Kinji Fukasaku • Retrospective». Time Out Paris [Consulta: 30 abril 2018]. «His loose affiliation with the '60s New Wave of Japanese arthouse cinema belies Kinji Fukasaku's raw commercial appeal.»
- ↑ «Renowned director Fukasaku, of 'Battle Royale' fame, dies». The Japan Times, 13-01-2003. [Consulta: 24 agost 2014].
- ↑ «Kinji Fukasaku • Retrospective». Time Out, 21-11-2016. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «William Friedkin on Kinji Fukasaku». YouTube. Arxivat de l'original el 12 desembre 2021. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Kinji Fukasaku -- director of graphic, provocative films», 28-01-2003. [Consulta: 6 octubre 2022].